Des de fa molts mesos no havia gaudit d’un cap de setmana per a mi i els meus, és a dir, el que jo anomeno un cap de setmana familiar. Doncs bé, juntament amb el Sandro vam decidir fer un petit descans i dedicar-nos a la família aquest dissabte i diumenge. Això sí, el cap de setmana va començar després que el divendres a la tarda donéssim resposta a tots aquells temes que havien de ser decidits abans de seguir acumulant deures a les nostres respectives agendes de “treball”. I un cop tot enllestit, en Pau i jo vam gaudir d’una fresca cerveseta de comiat, que ens alliberava fins dilluns…

Ja centrant-nos en el cap de setmana, dissabte al matí, juntament amb la meva dona i els nostres dos fills, vam sortir en direcció a la Cerdanya on, des de fa més de 40 anys, hem trobat l’entorn idíl·lic per a descansar i deixar enrere els sorolls de la ciutat i les presses del dia a dia. Canviar els “grisos” de la ciutat comtal pels “verds” de Queixans és un luxe que feia dies anhelava. Segur que tots heu necessitat en més d’una ocasió gaudir de temps per a no fer res, esmorzar i esperar l’hora de dinar, o fer la migdiada fins que el cos diu prou…És sensacional!.

Bé, per a ser sincer, he de reconèixer que el més profitós i productiu de tot el dissabte va consistir en anar amb la meva dona al supermercat a França, abans que tanquessin, per a comprar alguns formatges. I cap a dos quarts de vuit, juntament amb dos bons amics ens vam  “instal·lar” davant la pantalla del televisor d’un hotel, que acostumem a visitar quan el Barça juga lluny de casa, per a gaudir del partit. Malauradament, aquest cop no vam poder guanyar, però no us espanteu, ni de bon tros sóc dels que pensen que els del Madrid s’enduran la lliga. Queda molt per jugar i no podem acceptar opinions precipitades com les publicades per alguns mitjans de la Capital.

Malauradament quan estàs tan a gust les hores també passen volant! I diumenge vam decidir tornar cap a Barcelona per a dinar a casa els avis (els meus pares) i gaudir amb ells d’un arròs de verdures i un bon plat de mandonguilles fetes per l’àvia Roser. Un àpat d’aquells que et fan oblidar l’empat a punts del Madrid i tot el que acabava d’escoltar en un desafortunat programa de Radio…

Bé, en definitiva, un cap de setmana familiar i amb futbol de per mig! Sense cap mena de dubte, la barreja d’allò que més estimes és el t’aporta més plaers i satisfaccions…

I d’unes satisfaccions a les que ja coneixeu! Ara toca seguir escoltant…!

5 Comentaris to “Cap de setmana familiar”

1. Miquel Casas
   març 9th, 2010 @ 20:07

   Molt ben fet, encara que no ho sembli, segur que amb aquesta pausa, vas fer molta mes feina de la que et penses. Sense saber-ho i de forma inconscient, segur que vas organitzar idees i vas sintetitzar tot allò que durant tants de dies la gent t’havia comentat.

   Aquestes pauses sempre son necessaries. Com diu sempre un bon amic, a més de treballar, s’ha de fer feina. I per fer feina, s’ha de tenir el cap clar. I aquesta pausa, segur que t’hi ha ajudat.

   Salutacions i endavant.

   Miquel.

2. Mav
   març 9th, 2010 @ 22:55

   Ja era hora de que descansséssiu una mica, home. Que tanta activitat acaba afectant segur, jeje. Es necessari desconectar i carregar piles.
   Per cert, jo veig fotuda la Lliga, de debò. Espero equivocar-me però fa setmanes que veig que la cosa no acava de rutllar al Barça.

3. Gorka
   març 10th, 2010 @ 1:35

   Tan importante es saber trabajar como saber descansar y desconectar un dia de toda la semana . Posiblemente esto ultimo sea lo mas dificil de realizar para lo que los dias de 24 horas, son escasas.

   Gracias por “transportarnos” por unos momentos a esas tierras.

4. Josep
   març 11th, 2010 @ 16:49

   De tant en tant s’ha de fer, ben fet, i m’agrada el vostre “refugi”, es veu preciós, a mi m’encanta l’Almadrava, una caleta ben aprop de Cala Montjoi i Roses i Peramola, concretament l’Hotel Can Boix, on es pot descansar relaxadament mirant l’inmens paissatge pre-pirinenc.

5. Trobada amb els Presidents i directius de Penyes de la zona Anoia, Penedès i Garraf (APG) : La millor afició del món
   març 14th, 2010 @ 22:51

   [...] us deia en el darrer post, després d’una mica de “relax” tocava posar-se les piles de nou… i així ho hem [...]

Deixa una resposta