La millor afició del món

El bloc de Jordi Cardoner Casaus, soci del Barça número 6.623

Escoltant a…Castelló, Alacant i València!

Publicat | febrer 28, 2010 | 1 Comentari

Tanta feina fa que costi posar a punt el blog I explicar-vos totes les nostres aventures I viatges. Però abans de posar-vos al dia sobre els viatges d’aquesta setmana, no voldria oblidar-me del sensacional cap de setmana  que vam passar al costat dels amics de Castelló, Alacant i València ((20 i 21 de febrer).

catellóDesprés de Montesquiu i d’Hospitalet, el cap de setmana va començar per CASTELLÓ. Allà ens vam reunir prop de 200 persones, com sempre amb l’ànim d’escoltar-los, prendre nota i aprendre’n, en un entorn íntim. Això sí, l’ambient va ser molt càlid; tant pel que fa a la recepció de l’acte com posteriorment amb l’esplèndid dinar amb que ens van obsequiar…A més, el bon àpat va millorar quan el Ximo (delegat del Consell Consultiu) i un absolut “crack”, va fer pública la seva continuïtat en el càrrec! Això sí que és una bona notícia! Gràcies Ximo! Per la feina ben feta i pel que queda per fer!

Ballester - President de la Penya de Betxi

L'Emilio Ballester (President de la penya de Betxi) i jo, al recó Nicolau Casaus, on guarda molt bons records de l'avi. L'Emilio va fer dir una missa quan va morir l'Avi, i encara guarda reproduïda, l'homilia d'aquell dia. El Capellà va parlar de la vida de Nicolau Casaus, des del seu pas per la "Modelo" per defensar el catalanisme (amb 72 dies condemnat a mort) fins el milers de viatges que va poder fer amb el FCB.

I abans de passar a la visita d’Alacant, deixeu que faci dos breus apunts;

El primer te a veure amb la foto que veieu a dalt. Entre alguns d’aquests barcelonistes de Castelló que ens van acompanyar, hi havia un noi (de vermell), que amb 16 anys acompanyava al seu avi de 90 (amb gorra). I tot i aquests 74 anys de diferència; tots dos van confessar gaudir de la mateixa malaltia; ser del Barça. A més, el més jove va demostrar no quedar-se enrere. Li va fer dues interessants preguntes al Sandro amb gran contingut!

I el segon apunt te més a veure amb els meus esmorzars d’aquesta setmana. Esmorzars plens de vitamines ja que de Castelló vaig sortir amb alguns quilets de taronges de les “de debò”…d’aquelles que fan afició!

santa polaSegona parada: ALACANT. Després del dinar a Castelló, vam fer parada a Alacant, on vam compartir un sopar-col·loqui molt enriquidor i especialment emotiu per les paraules que el Paco Baile (Delegat del Consell Consultiu per Alacant), ens va dedicar per la nostre presència a l’acte. Agraïment que li tornem, tal i com ja va fer el Sandro, en qualitat de convidat i en representació de tot el seu equip. Però això no és l’únic que cal agrair-los…Els seus comentaris i reflexions van ser tan encertats com l’Arròs a banda amb que ens van delectar. En aquest punt, voldria fer-li arribar una afectuosa abraçada al Ricardo, amb qui vaig compartir taula i a qui animo a tirar endavant amb la fortalesa que em va demostrar. Ricardo, espero que la teva afició pel Barça t’ajudi a superar el moment pel que passes. Ànims Ricardo!

Tercera parada: VALÈNCIA. Diumenge al migdia arribava la darrera aturada del cap de setmana. Abans d’abordar-la, voldria demanar disculpes de nou als amics de València per la nostre precipitació a l’hora de demanar-los que celebréssim aquest dinar. Dinar que per cert va ser excel·lent gràcies a tots els assistents i en especial a l’Emilio, que ens va demostrar els seus coneixements culinaris amb una gustosa paella.

valenciaDesprés del dinar, ens vam traslladar a una sala, on vam poder conversar mentre escoltàvem comentaris i aportacions de gran nivell i qualitat. Ens van demostrar que tenen clar el que volen i que coneixen a la perfecció les problemàtiques locals. De fet, el col·loqui es va centrar en el projecte d’Autogestió que tant el “projecte segle XXI” com la nostra pre-candidatura defensem, per tal de retornar el col·lectiu penyístic al seu lloc, d’elevar la marca Penya i de donar als penyistes allò que mereixen.

Un últim apunt… De tornada de València, en Sandro, en Pau i jo mateix, no vam poder desenganxar-nos del partit del Barça de bàsquet. I tot i que no sigui políticament correcte, he de confessar que vam patir relativament poc, i a només 5 minuts del final del partit ho vam celebrar amb un desafinat himne cantat “a capela” i amb les veus trencades després de 4 dies seguits parlant del Barça!

Comparteix:
  • Print
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Blogplay

Comments

1 Comentari to “Escoltant a…Castelló, Alacant i València!”

  1. Salva Garriga
    març 1st, 2010 @ 21:13

    Us ho esteu currant molt ! Espero que tindreu la oportunitat de fer valdra les vostres idees i portar-les a la pràctica. S´han fet masses coses malament en poc temps, una pena.

Deixa una resposta