Us heu plantejat mai, què hagués estat de Basilea, Wembley, París o Roma, sense els milers d’aficionats que ens hi vam desplaçar per acompanyar l’equip i així assolir plegats totes i cadascuna de les victòries?

El Barça té, sense dubte, la millor afició del món. Però també cal reconèixer que sovint cal escalfar-nos i ajudar-nos a posar els dispositius en marxa per arrencar l’animació.  Qui no recorda alguna tarda “freda” a l’estadi, acompanyada de l’apatia del públic i el desencert dels jugadors?. Doncs si ho teniu present o simplement us en feu una idea, coincidireu amb mi en que aquesta és una combinació que no beneficia ni l’espectacle ni el bon joc de l’equip.

En aquesta línia, experiències com la Grada Jove que es va engegar el 1994, amb un segon intent el 2003, no han acabat de quallar. Es va crear una grada híbrida, un conglomerat de diferents grups, que malauradament mai no va aconseguir l’objectiu esperat; un bloc homogeni i motor d’animació dels cent mil espectadors del Camp Nou.

Per això, crec que cal trobar un focus d’animació que encomani gresca, una plataforma que s’articuli com un veritable Director d’Orquestra i sigui capaç de moure a tothom per tal de recolzar l’equip en qualsevol moment i quan més ho necessiti; no únicament a partir del 3 a 0.

Els nostres joves seguidors han de ser capaços de dinamitzar la resta del públic, i per això cal organitzar un bon nombre d’accions que complementin el bon ambient i la predisposició dels espectadors. Itàlia és un model a seguir i França també ho està aconseguint.

De fet, a casa nostra, avui ja són freqüents algunes accions organitzades com els increïbles mosaics  i fins i tot els càntics que, de forma espontània, sorgeixen del ben mig de les grades. Però m’agradaria poder anar més enllà, poder presumir de la millor grada d’animació del país i donar-nos a conèixer internacionalment com la millor afició del món en l’aspecte més ampli de la paraula.

La proposta passaria per crear “La Pedrera de l’Animador del Barça”; socis voluntaris coordinats per professionals que es convertissin en els engrescadors del millor espectacle d’animació. Abans, durant i després dels partits.

10 Comentaris to “L'animació al camp nou: l'assignatura pendent”

1. Luis Alonso
   desembre 11th, 2009 @ 9:55

   Umildemente recomiendo al Sr.Jordi Cardoner, si pretende ser el responsable del area social del FCB en la futura junta del Sr.Sandro Rosell,intente que todos sus comunicados y articulos lleguen a toda la masa social, incluidos los NO CATALANES, o por el contrario nos diga ya a los Peñistas de fuera de Cataluña que no cuenta con nosotros.

   Reciba un cordial saludo

   Luis Alonso Juarez
   Socio del FCB y presidente de peña barcelonista.

2. Luis Alonso
   desembre 11th, 2009 @ 10:06

   PIDO DISCULPAS POR MI COMENTARIO ANTERIOR,
   el articulo figura en Catalan y Castellano, al igual que toda la pagina.Errar es de humanos y yo lo e hecho.
   Un saludo Jordi, siendo nieto del gran Nicolau Casaus confio en que sabras tener sensibilidad con todos los barcelonistas.
   Una vez mas disculpa mi comentario anterior.

3. Sergi
   desembre 11th, 2009 @ 10:36

   La verdad que es un muy buen artículo, sabiendo que en el Camp Nou falt aun foco de animación y no sólo cuando el equipo golea. Sinó una animación que de alas al equipo; sobretodo cunado las cosas van mal dadas.
   Grada joven ya!!!!!!!

   Sergi
   Socio del FCB

4. Maverick
   desembre 11th, 2009 @ 13:41

   Hace tiempo que se plantea esta cuestión, la de la animación en el estadio. Siempre se ha dicho que es el equipo quién anima al público y no al revés. Pero eso es un razonamiento equivocado.

   Últimamente si que se anima bastante al equipo, sobretodo en partidos importantes o cuando hay goleadas, se hacen muchas olas. Pero sería menester la creación de una grada joven, de una vez por todas. No debe ser sencillo tener que reubicar a cientos de socios pero con ilusión y ganas, todo se consigue. Hay muchos socios jóvenes nuevos en el Barça, con ganas de animar y dar calor al equipo y esto hay que aprovecharlo.

   Es curioso que uno de los días dónde hay más animación en el Camp Nou es el día del trofeo Joan Gamper. De hecho, el campo se llena de extranjeros que están de vacaciones en la ciudad y es un espectáculo.

   No tengo dudas que la futura junta directiva del Barça (si es la de Sandro Rosell) tendrá muy en cuenta todos estos aspectos de acercamiento a los socios (en todos los aspectos, también en no menospreciar a los socios no-catalanes). Precisamente todo lo contrario a lo que ha venido haciendo el actual presidente.

   Saludos a Jordi CC y buen fin de semana a todos.

5. Jordi Cardoner Casaus
   desembre 11th, 2009 @ 14:55

   Apreciado Luis, que difícil es para algunos el rectificar y disculparse, y que señorio y elegancia la tuya, felicidades!

   Si escribo en catalán la mayoria de artículos es por ser ésta mi lengua materna i así poderme expresar mejor. No soy de formación periodista y esfuerzos hago para comunicar lo que sinceramente siento.

   Siempre con mi mayor respeto a todos los que sienten y quieren al Barça,

   Un fuerte abrazo,
   Jordi CC

6. Pau Vilanova
   desembre 13th, 2009 @ 16:45

   Benvolgut Jordi, permetem utilitzar aquesta finestra que tens/tenim oberta al mon cule, per agraïr a la gent de Girona sud la magnifica acollida que ens varen dispensar el passat divendres igual que abans ho havien fet la gent de La Cerdanya/Bergadà/Bages. A part del tracte exquisit i les atencions rebudes els vull donar les gràcies pel gran enrequiment que ens varem endur i que fa que cada dia entenguem i ens permeti prepar una resposta/programa que reculli totes les inquietuts del moviment penyistic extensiu a tots els socis i simpatitzants. gràcies.
   Pau Vilanova

7. Pau Vilanova
   desembre 13th, 2009 @ 17:02

   Jordi, AUTOGESTIÓ, mot que has creat i aplicat per difinir el marc amb el qual s´ha de treballar amb el moviment penyistic és se´ns dubte una gran troballa. Tothom que està preparat li agrada autogestionar-se i és per això que la tasca que queda per endavant es important per preparar-se per ambdues parts, club i penyes.Assolir en un plaç no massa llunyà el grau de maduressa i formació per poder fer de l´autogestió el marc de relació que beneficií a tothom i ajudi a tirar endavant treballant amb aquest gran col.lectiu que és el MOVIMENT PENYISTIC
   Pau Vilanova

8. Joan A Rey i Enrique
   desembre 13th, 2009 @ 19:41

   Benvolgut Jordi, Aquest es un tema que sempre m’ha fet “ballar la barretina”,… la Fredor que hi ha sempre a l’Estadi i he arribat a la conclusió que fora bó d’aprofitar la Força de les Penyes,convidar-ne un grup d’elles (rotatiu) als partis que es juguen al nostre Estadi,colocant-les darrera de les porteries i crear un concurs, per tal de veure i premiar si cal, a les que més animin, d’altra banda les Penyes es veurien útils, i compenssades, en participar directament dels partits. Pensem.hi Salutacions Joan Rey

9. Jose Maria Barnils
   desembre 20th, 2009 @ 15:51

   Totalmente de acuerdo contigo Jordi. Hay que intentar que el estadio sea más caliente, animando a los nuestros durante todo el encuentro. Muchas veces la gente empieza a animar solo cuando el arbitro de turno comete un error grave o el equipo contrario se emplea con dureza, etc. Es como si algo tuviera que ocurrir para que la grada reaccione. Yo he tenido la ocasion de traer numerosisimos amigos extranjeros al campo y siempre me comentan dos cosas: 1) que estadio tan espectacular y 2) que afición tan fria, no hay canticos, no hay animación (con excepción claro que cuando los he traido a un partido contra el Madrid o un partido vital de champions). Y animar lo podemos hacer bien. Solo hay que ver lo bien que lo hicimos en las finales de Londres, paris, Roma, sin olvidar claro Basilea. Yo espero que la nueva junta se “ponga las pilas” y piense en modelos y formas de animación.

10. oscar
    juliol 4th, 2010 @ 23:35

    DUDO mucho que esto llegue a cuajar la mentalidad del soci cule es muy diferente de otras aficiones

Deixa una resposta