L’escut dels 25 anys
Publicat | març 5, 2010 | 2 Comentaris
Com recordareu, en el meu primer article del passat 11 de Setembre explicava que l’avi Nicolau em va fer soci del Barça el mateix dia del meu naixement; un 5 de Juliol de 1962.
Vint i cinc anys més tard, és a dir al 1987, em van trucar del Club per a fer-me saber que el President Núñez, en un acte que es celebraria a la gespa del Camp Nou, em faria entrega de la insígnia de plata com a reconeixement i en commemoració dels meus 25 anys com a soci del Barça.
Va ser el mateix Josep Lluis Núñez qui va declinar, en favor del meu avi, l’honor de fer-nos l’entrega de la insígnia tant a la meva mare Roser (la seva filla), com al meu pare Antoni, com a mi (el seu primer net).
El cert és que recordo aquell dia amb emoció, molta emoció que vam compartir tots plegats. Possiblement ningú abans, havia tingut l’ocasió de ser guardonat amb l’escut dels 25 anys pel seu propi avi. Aquell podia ser un fet únic i difícilment repetible.
I ara, tornant al present, me n’adono que en poc més de dos anys, celebraré els 50 anys com a soci del Barça. I n’estic segur que, en el moment del lliurament de l’escut d’or, recordaré i trobaré a faltar l’avi Nicolau. Però em consolarà pensar que, de la mateixa manera que el dels 25 anys me’l va lliurar una de les persones que més estimava, seria fantàstic que el dels 50 me’l lliurés un amic.
Tags: Avi Nicolau > Barça > Camp Nou > Escut d'or > Josep Lluís Núñez > L'escut de plata > Nicolau Casaus > Sandro Rosell > soci
Comments
2 Comentaris to “L’escut dels 25 anys”
Deixa una resposta

Facebook
Twitter
març 6th, 2010 @ 13:21
Estigui tranquil que els 50 anys , l´insignia li possará el President ( també amic )Sr Rosell
març 6th, 2010 @ 14:18
Benvolgut Jordi, m’emociona especialment l’estima, i el record pel teu avi, l’anyorat Sr.Casaus. Els Culés Penyistes, els Culés Socis, els Culés Seguidors, etc. també el trobem a faltar, com a persona i com a referent Barcelonista. “Ens cal una figura axí”.
Jo particularment, amb la meva petita aportació, intentaré d’encomanar l’il.lusió,i l’esperit Blaugrana (que pot ser, ara ens manca), a tot.hom, i encoratjaré als socis amics, per que amb el seu vot facin posible, també, el lliurament d’aquest reconeixament, per la persona que desitjas.
Salutacions