Avui tinc ganes de tractar un tema que vaig comentar breument en la meva darrera intervenció al programa de Catalunya Ràdio “El Club de la Mitjanit”. Programa que per cert podeu escoltar sencer clicant AQUÍ. Després d’acabar la tertúlia, i mentre tornava cap a casa, vaig seguir pensant en el tema i em van envair una sèrie de reflexions que reprodueixo a continuació…

Des de Gamper i fins avui, ningú no ha pogut separar ni dissociar el Barça de Catalunya. Molts sabeu que durant molts anys, quan no se’ns permetia cridar “Visca Catalunya” el que tots cridàvem era un enèrgic “Visca el Barça”.

Però les coses han canviat. Hem crescut arreu del món i el Barça sempre ha anat del bracet amb Catalunya. De la mateixa manera que els Jocs Olímpics del 92’ van promocionar i elevar la “marca” Barcelona, des de Basilea i fins a Roma, els barcelonistes hem elevat Catalunya.

Però tot això ho hem fet amb orgull, elegància i per damunt de tot, amb molt de respecte per tots aquells que, des de fora de Catalunya, també s’estimen el nostre Barça. Per tots aquells que, en territoris hostils, defensen com mai els nostres colors.

Perquè ser del Barça a Catalunya es meritori, però ser-ho fora de casa nostre es a més, extraordinari i mereixedor del màxim dels respectes.

Jo he sentit com un nen andalús de quatre anys, que amb prou feina parlava el Castellà, entonava emocionat el “tot el camp es un clam“ i us prometo que això es fer Barça i fer país.

Jo he sentit afirmar a un extremeny que “el Barça es más que un Club”, i això un cop més, segueix sent fer Barça i fer Catalunya.

Cal ser integradors i mostrar-nos oberts a tots aquells que, des de la distancia, estimen el nostre Club. Fins avui hem aconseguit fer compatible el fet d’estimar el Barça amb el de respectar el fet diferencial català. Però ho hem assolit entre tots, des de l’anonimat. I si volem seguir creixent com a Club, si volem seguir fent créixer Catalunya, cal exigir als nostres representants comportaments cívics, respectuosos i considerats.

No deixem que els antagonismes polítics i els protagonismes absurds facin malbé la nostre història i aquests moments tan màgics. No deixem que els interessos personals d’alguns destrueixin la feina feta per tants altres.

2 Comentaris to “Fem Barça i farem Catalunya”

1. Marc Solé
   setembre 23rd, 2009 @ 9:17

   Sóc català de pares extremenys i a casa sempre hem tingut molt clar què és el Barça. Els meus pares mai no han tingut problemes per ser del Barça i no ser catalans i sap greu que ara, que les coses són molt més senzilles que en temps de Franco, hi hagi persones que es vulguin posar per sobre d’aquest sentiment. Com diu el meu pare: Barza, barça, barsa!

2. Joan Sabater
   setembre 23rd, 2009 @ 17:36

   Jo he viscut aquests darrers anys a Madrid i realment és dur, molt dur ser del Barça, sobretot els dos anys que els hi vem regalar la lliga incomprensiblement.
   Visca el Barça!
   Segueix Jordi, el teu àvi era un crack!

Deixa una resposta